L’AUTOESTIMA DELS SANTNARCISENCS

Introducció

Delfos, al mont Parnàs, a l'oest d'Atenes, es deia que era el centre del món. Lloc sagrat, on el mar d'oliveres s'abraça amb el blavíssim golf de Corint; on la pítia transmetia l'oracle o profecies d'Apol·lo; on en el temple d'Apol·lo —Giorgio Colli diu que Apol·lo és seny i rauxa[!?]— es llegia: coneix-te a tu mateix, per tal de situar al seu lloc just l'autoestima personal, que cal analitzar justament. També hi ha l'autoestima que una persona té del seu col·lectiu (poble, barri, comunitat, nació, etc.), que cal augmentar sempre més i més.

L'autoestima personal

La psicologia és una ciència inexacta. Per tant, no és pot dir que tothom ha d'augmentar la seva autoestima. Les persones amb massa autoestima han de triomfar en tot el que fan; si no, tenen frustració, i per tant agressivitat. Van a l'èxit costi el que costi i caigui qui caigui. En canvi les persones amb baixa autoestima consideren les altres persones poc o molt superiors a elles, no tenen confiança en els seus actes i els colpeix molt fort qualsevol fracàs: necessiten augmentar l'autoestima.

Sòcrates va fer conèixer —a través de Plató— la inscripció coneix-te a tu mateix: Abans de res un s'ha de conèixer a si mateix, i a partir d'aquest coneixement s'ha d'organitzar la moral, les actuacions i la vida.

Autoestima que es té del barri/del poble/de la comunitat/de la nació

Jordi Bertomeu, director general de l'Eurolliga de bàsquet, contestant una entrevista a l'Avui, aquest estiu passat, deia: "[...] Els factors que defineixen els catalans són: tenir iniciativa, capacitat de gestió, de relacionar-se, de crear, però no tenir prou autoestima".

A Sant Narcís, la gent, la plaça, la tranquil·litat —que ja no és tanta—, els til·lers —hem de fer un perfum amb la fresca dolçor relaxant de la til·la, i serà el Perfum Sant Narcís—, els Pastorets, el bèlit, les puntes de coixí, les sardanes, les corals, les festes majors, els focs de Sant Joan, la llengua, la cultura, la història... ens fan emplenar d'orgull, que no pas de xovinisme. I això és bo.

Conclusió

Un col·lectiu o un país progressa si té la convicció que és gran. Automenystenir-nos i automenysprear-nos significa minvar l'autoestima i anar pel pendent de la vulgaritat més absoluta, de l'adotzenament insípid i de la globalització uniformadora.