FRESSES, SOROLLS I INCIVILITAT

Quan un soroll o una fressa es passen dels decibels admesos, eleshores ens trobem enfront d’una incivilitat palesa, i els agents de l’ordre —si hi són i estan desperts— ho haurien de solucionar.
Doncs bé, a la nostra ciutat, a les nostres places i carrers de Girona —i això es podria traslladar a d’altres ciutats—, els decibels corren a pilons. Uns exemples:
—Hi ha brètols, vàndals i energúmens que s’ho passen bé trencant, cridant i fent escarafalls.
—Molts transportiostes no posen els paquets als carretons, sinó que els hi reboten.
—Molt personal fa anar les coses a cops.
—Els autobusos botzinen per l’embós o per cridar els viatgers.
—Grups i solistes es realitzen en el món del cant.
—Unes motos amb el tub d’escapament et colpegen el cap.
—Crits desmesurats.
—El dissabte no et pensis de poder fer matinada ja que a cap hora del matí tens rebombori de les obres, el buidatge dels contenidors de vidre, els percussors que se’t claven.
—Molts contenidors tenen la junta de goma gastada i fan un cop quan es tanquen.
—I un llarg etcètera.
Els analistes i especialistes diuen que som dels països europeus que gastem més decibels. Dels pocs arbres que s’han respectat —ja que els arbres no ens agraden i només serveixen per ser tallats—- són alguns eucaliptus, que no arriben ni a fer la funció calmant que els pertoca. Ara n’hem de tallar 500! de la Devesa: no he entès si estan malalts, ni qui està malalt, ni què s’hauria de tallar...

Per poder escoltar el silenci potser hauríem d’anar a viure nord enllà, on diuen que hi ha un respecte envers els altres, que es pensa en els altres, que la gent parla fluixet i es mira de fer les coses amb el mínim soroll possible.
Hauríem de mirar de treure’ns frustració, ja que a més frustració més agressivitat.
Ens convé descansar, altrament, no podrem rendir, ni realitzar-nos, ni ser feliços, ni potenciar la convivència.
Sort que tenim els guardians del nostre son, tot i que de vegades dormen. Voldríem que la nostra ciutat fos un racó de serenitat, de benestar i de pau.
Estimar la teva ciutat i estar-ne orgullós és, també, col•laborar perquè s’hi visqui bé.

Cal concloure que en general la nostra ciutat és sorollosa, i no s’hi posa remei; i en canvi necessitem el silenci, la quietud i la pau, per la salut del cos i pel benestar de l’esperit.
Verge santa dels set dolors! Que déu hi faci més que nosaltres! Perquè nosaltres no hi fem res.
Ja ho deia Josep Pla: “Semblava que tot estava per fer i el que passa és que no hi ha res a fer”.

LA SARDANA
Hi havia una vegada, a les costes lluminoses de la mar Egea, una petita ciutat, estesa com un brot fecund entre la vasta verdor de les oliveres inacabables i la brillant blavor del mar.
Els inquiets habitants que formiguejaven en aquella polis, molts dels quals es dedicaven a la navegació, gaudien d’una àgora (d’una plaça pública), punt de trobada per fer servir la raó (per enraonar), per contrastar opinions, per tancar tractes, per escollir per votació els seus governants i per acordar avantatges.
Quan els déus els eren benèvols, quan mudaven els solsticis, o quan la collita del mar i de la terra regalava abundor, s’agafaven les mans i dansaven agermanats en rotllana celebrant l’esperança i la felicitat.
Les nostres places s’haurien d’ajustar amb aquesta de l’antigor: ser punt de trobada, convidar a la xerrada, acollir la festa i la gresca i ser guspireig de la sardana.
És ben clar que en aquesta dansa, no és pas la crida del flabiol, ni l’esclat de la tenora, ni la pletòrica cobla el que convida al ball; és un sentiment ancestral, profund i ritual, que sens dubte s’arrela en un amor, en una festa i en un aprenentatge.
Per això desitjo que sentim profundament i aprenguem de cor aquesta nostra dansa.
Com deia Joan Maragall, aquesta “mòbil magnífica anella”, on tothom, “devots d’una santa harmonia”, s’agermana en “dansa sencera d’un poble que estima i avança donant-se les mans”.
Us vull convidar que estimeu i aprengueu aquesta nostra dansa, en gaudiu i festegeu amb ella amb tot el delit possible, en aquestes amples, festívoles i agermanadores places.