LA LLENGUA CATALANA, TAMBÉ EN CRISI?
Les paraules queden curtes per expressar l’estupidesa infinita.
Crisi de la nostra llengua als diaris, al carrer, a la televisió, a la ràdio, a la literatura... Hi ha una crisi tan generalitzada, entre la real i la inventada, que fa angúnia i algun oi viure en aquests tristos temps.
Si ens centrem en la crisi de la llengua, eina elemental de la nostra vida i de la nostra cultura, els calfreds augmenten fins a riscos perillosos.
A Modest Prats, mai li agrairem prou la feina que ha fet pel català i l’amor profund que li ha professat. Mentre hi hagi modestos i la paraula, la llengua no morirà. Doncs ens ha ofert fa poc el seu últim llibre, que és un recull i un testimoni, un llegat i una compilació, un aplec i un ajust, una visió i una síntesi...: Engrunes i retalls. Escrits de llengua i cultura catalanes. 679 pàgines. Repàs històric.
Diu Modest que diu sant Joan: “En el principi fou la paraula... i per ella foren fetes totes les coses...” Les coses —la nació i el contingut—existeixen si es diuen, si hi ha paraula nacional per a elles.
I dedico a Modest Prats aquesta citació que li plaïa esmentar a les classes: “Si en la paraula hi ha tot el misteri i tota la llum del món, hauríem de parlar sempre com encantats, com enlluernats; perquè no hi ha mot, per ínfima cosa que ens representi, que no hagi nascut en una llum d’inspiració [...] La gent venia a veure com el sol es ponia... i dos homes de mar es plantaren davant la cosa immensa i callaren una bona estona; després, un d’ells digué: “Mira”. I cadascú entengué aquella visió com una meravella pròpia. Això és parlar; la resta són paraules buides. [...] I parlant cadascú, amb temor, tractant la paraula com a cosa sagrada i inviolable”. (“Elogi de la paraula”, de Joan Maragall)
Pels graons de les paraules en la llengua pròpia pugem vers el saber; no, més ben dit, cap a l’incomprensible, l’inabastable, cap això que en podríem dir l’abstracció, la metafísica dels mots.
Però a cada bugada perdem un llençol. Som porucs, ganduls i inconscients. No lluitem per la llengua catalana, no l’estimem prou —allò que s’estima es vol conèixer a fons—, no l’estudiem. Com pot dir una persona que estima el català si constantment hi fa errades de tota mena i no s’esmena ni es corregeix gens?
Ara bé, Crisi en grec significava lluita, distinció, interpretació, procés... En aquesta nostra crisi la lluita no es veu enlloc; la distinció en altres llengües no ens fa ni fred ni calor; què interpretem?; potser deu ser un procés, però cap on?
I el profeta digué: podreu fer mal i fins i tot matar una paraula, però la Paraula no morirà mai; podreu matar persones i pobles, però mai la Paraula de les persones.