Totes les estacions tenen el seu encant i només per la varietat diferenciadora d'una amb les altres ja tenen relleu i pes important; tanmateix, potser la més malvista és la tardor.
No és ni carn ni peix, ens presenta poques flors, escassos fruits i normalment gens de neu.
La primavera és la gran portalada de l’any, amb la seva catifa de flors i amb perspectiva prometedora de fruits; l’estiu madura l’abundor de les collites, ofereix la plenitud anual i s’obre amb tota la llum possible; l’hivern, convida al silenci blanc, a la quietud i al repòs.
Però la tardor té un encant que s’amaga, que cal descobrir-lo, és reservada per als observadors, per a la gent que s’admira amb els detalls, amb els sons sense estridència i amb les olors més suaus.
Fixeu-vos que hi ha colors que només es veuen a la tardor: la gamma d’ocres, de grocs i de marrons.
Per això la tardor és manyaga i tranquil·la; no és pas temps de mort sinó de letargia i endormiscament, no hi ha res que sigui cridaner, tot és plàcid, suau i serè.
L’activitat hi és com en les altres estacions: verema, bolets, castanyes, panellets i vi novell.
Els daurats de la tardor són incomparables, mireu les boscúries com mars amb tots els colors del groc; la meditació hi és propícia; a l’estiu no hi ha llar, tothom volta, ningú para a casa. A la tardor podeu sentir cadències desconegudes; podeu olorar un perfum inusitat de terra molla i de fulles seques ¾que fan sardanes¾; podeu assaborir els gustos més sublims de la terra, i podeu palpar la fresca dolça, el ventet alegre i el jerseiet que agombola.
I les postes de sol!: llum harmònica i colors de somni.
Sense tele
Fa 16 anys
