HOMENATGE A JOAN MARAGALL EN EL 150 ANIVERSARI DEL SEU NAIXEMENT
ELOGI DE LA PARAULA DE JOAN MARAGALL
(RESUM ADAPTAT)
La paraula és la cosa més meravellosa d’aquest món, perquè en ella s’abracen tota la meravella corporal i tota la meravella espiritual.
Sembla que la terra esmerci totes les seves forces a produir l’ésser humà, i que la persona empri tota l’empenta a produir la paraula...
N’hi ha prou que un menut digui “mare!” perquè tot el món espiritual vibri vivament... Ja ho diu sant Joan: “En el principi fou la paraula...”.
Hauríem de parlar sempre com encantats, com enlluernats... Però de vegades el massa parlar i el massa sentir ens enterboleix el sentiment de la paraula...
Recordo un jorn en les altures pirinenques, al pic de migdia, que avançàvem perduts per les altes soledats. Havíem errat el camí... Demanàrem el camí a un pastor.. i l’home, alçà lentament el braç signà una vaga drecera i mogué els llavis: “Aquell canal...”.
Recordo una nit, a l’altra banda del Pirineu, que sortí de la fosca una nena que cantava amb veu de fada... i vaig demanar-li que em digués alguna cosa en la seva llengua, i ella signà el cel i féu: “Lis esteles”. I això també era parlar.
Recordo un cap al tard, en una punta de la costa cantàbrica on els ponents són tan bells. La gent hi venia a veure pondre’s el sol en el mar; venien enraonant, però quan eren davant del mar, que mudava de colors, callaven. Van venir dos homes i es plantaren silenciosos davant del mar i per bona estona estigueren en silenci. Després, un digué: “Mira!”. I tothom que ho sentí mirà endavant i cadascú va veure una meravella pròpia. També això era parlar de debò.
“Aquell canal”. “Lis esteles”. “Mira!”. Paraules que porten un cant en les entranyes perquè neixen de la palpitació rítmica de l’univers...
Perquè en l’amor, mig entendre una paraula és entendre-la més que entendre-la del tot...
Per això, cal tractar la paraula com a cosa sagrada i inviolable...