EL PROGRÉS
Ara que vénen eleccions, podríem recordar a la gent de la política què és progrés a fi que cap partit s’atribueixi l’etiqueta-medalla. Progrés no és pas esborrar, eliminar, anorrear, destruir, arrasar... a fi de construir o fer de cap i de nou. Progrés és bastir o edificar sobre tot allò que ens ha llegat la història i la tradició.
PROGRÉS ÉS retocar per avançar, com es fa als països civilitzats; aprofitar allò que és aprofitable (de la banda que sigui); conservar la identitat; respectar al màxim el territori; modernitzar conservant; fer coses noves recuperant les antigues; aprofitar tota obra sòlida per estalviar, com es pot fer amb l’hospital Trueta; recuperar per embellir; potenciar la personalitat dels llocs com s’ha fet amb molts edificis d’Itàlia. PROGRÉS NO ÉS allargar més el braç que la màniga. Els ajuntaments han gastat més del que podien i no pas sempre en benefici directe dels ciutadans. No fer simplement per fer riquesa, no arrasar hectàrees per construir infraestructures, com s’ha fet pel tren al Pla de l’Estany o a Sils per la Nacional; no s’ha de destruir per esborrar com s’ha fet amb edificacions franquistes o de governs anteriors.
PROGRÉS ÉS acollir al major nombre possible d’immigrants de manera que ni es desequilibri el territori, ni es provoqui desigualtat, ni es propiciï un retorn als països d’origen amb la cua entre cames. PROGRÉS NO ÉS obrir tota l’aixeta a l’entrada d’immigrants per tenir mà d’obra barata.
PROGRÉS ÉS millorar la seguretat viària sense tallar tots els plàtans, respectar els arbres, la seva ombra i el seu oxigen, i si la carretera és estreta se’n fa una altra al costat. PROGRÉS NO ÉS tallar els plàtans de les carreteres amb l’excusa dels accidents i els cedres de can Guilleumes de Breda o els de l’avinguda Ramon Folch, davant dels Jutjats de Girona. Aquí tots els arbres estan malalts i a França no; és creïble?
PROGRÉS ÉS avançar en els plans d’estudis aprofitant el que és aprofitable des anteriors. PROGRÉS NO ÉS improvisar, no és organitzar el curs per treballar amb llibres digitals i no haver-hi ni preparació ni material. No innovar per innovar, com es fa constantment amb els plans d’estudis per anar a la cua d’Europa.
Etc.
Però per progressar cal intel•ligència, imaginació i empenta. Immanuel Kant a l’article “Què és la Il•lustració” ens adoctrina en aquest sentit:
“La destinació originària de la naturalesa humana és el progrés”.
No hi ha un veritable interès els governants i dels mitjans per il•lustrar-nos. Cal altruisme versus egolatria, amor al país versus egoisme i narcisisme.
Qui són els progressistes? Hi ha algun partit que no desitgi i cerqui els progrés?