TAV, AVE MARIA PURÍSSIMA
La tuneladora Gerunda comença a passar per sota de molts habitatges de la ciutat de Girona. Esperem que no hi hagi cap més ensurt ni cap desgràcia més greu, ja que malauradament, només de començar ja hi ha hagut problemes.
Em sembla que els tècnics d’Adif i els polítics de torn haurien de fer una mica de cas, no tant a uns humils presidents d’Associacions de veïns, ni a uns exconsellers de la Generalitat, ni a la Fundació Sagrada Família, ni a un llarg etcètera, sinó a una institució prou sàvia, seriosa i paradigmàtica com és la UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura).
La UNESCO recomana unes mesures de seguretat excepcionals al seu pas pel subsòl de la Sagrada Família i la Pedrera. Tot i que es compleixen les mesures estàndards de seguretat, en aquest cas les mesures han de ser les màximes possibles, d’acord amb l’excepcionalitat dels edificis. Dos geotècnics alemanys treballen en l’elaboració d’un informe, que es farà públic d’aquí a poc —si no és que ja ha sortit—, que remarca que cal tenir ben present que en una obra així es trenquen deus, es travessen cavitats, la tuneladora provoca moviments de terra constants, cal analitzar la classe de terra que hi ha al subsòl, etc. Tot això si es vol garantir la màxima seguretat.
A Sarrià de Ter es queixen per les vibracions i per la por que no els engoleixi el terra. Els d’Adif diuen que les vibracions formen part de les previsions. I allò de la nau industrial també? Encara que actuïn —com diuen— dintre dels límits permesos, si hi ha una situació fora d’aquests límits què passa?
Ara un enginyer diu que en el cas de la nau, que es parlava d’una fossa sèptica és mentida. Verge Santa!
I l’Ajuntament mutis. La indefensió altra vegada.
En el cas de Girona, no ens passen per sota de cap monument emblemàtic, però sí per sota de moltes llars, i només de començar ja hi ha problemes. En aquest país ens cauen ponts i s’ensorren talussos —amb impunitat total dels culpables—; si t’entra a casa un “tècnic” te’n passen de totes (Pepe Gotera i Otilio); les calderes fallen o exploten; et fan uns muntatges que es desmunten en quatre dies... Així doncs, es fa més que evident que moltes vegades no es treballa bé i que no hi ha un amor per fer les coses ben fetes.
No estem en contra ni del TAV, ni del progrés en general, només faltaria!; però les feines s’han de fer bé, amb garanties de seguretat, amb planificació eficient i amb un gran amor pel país.
I és dubtós que es faci així, i és terrible que hàgim de dir “malament rai, que Déu ens agafi confessats!”