MAQUIAVEL Enguany (2013) celebrem que fa 500 anys Maquiavel va escriure la seva magna obra El Príncep en la qual ens explica com ha de ser un governant modern. Amb ell, la política es divorcia de l'ètica, i doncs, no se'n deriva, com passava en Plató. Cal dir que Maquiavel no era maquiavèl•lic; és a dir, no tenia era el viperí malvat amb què entenem la paraula avui dia. Era, simplement, el que en diríem avui dia un assagista modern que establia com s’havia de comportar el governant, que anomenava príncep. Diu que el governant modern ha de tenir una qualitat essencial: la virtù —que vol dir confiança, assertivitat, disposició a assumir riscos, força, empenta. (Fixem-nos que avui dia en català diem que una persona no té virtut quan la veiem sense força, sense empenta, decaiguda)—. Tanmateix, també ha de gaudir de prudència, justícia, temperància. Així doncs, no és gens estrany que ens adverteixi que la política és l’art del càlcul. Maquiavel contraposa aquesta virtù, que tindrà com a fita el bé comú, a tirania, que cerca el benefici d’un mateix. Maquiavel ens presenta un governant modern, lluny de la utopia platònica i de la carrincloneria aristotèlica, i diu, per exemple que si no pots ser temut i estimat alhora, tria ser temut. La millor fortalesa que pot tenir el governant és la de no ser odiat pel poble. i doncs, no s’ha de bandejar el bé, si es pot, però saber entrar en el mal, si cal. La utilitat pràctica fa mirar exclusivament cap als objectius, i, si són bons, qualsevol mitjà que hi porti també ho serà. Els principals fonaments dels estats són bones lleis i bons exèrcits Considera que la societat és una jungla a la qual cal plantar cara. El Príncep [el governant] ha de ser astut com la guineu i fort com el lleó, i, per tant, el fi justifica els mitjans. El Príncep significa, políticament, el final del món medieval i la construcció del món modern. Diu el professor Longo: “Restaurar la confiança en la política no és una necessitat dels polítics, sinó de tota la societat”. Així doncs, podem dir com a conclusió que Maquiavel, a l’obra El príncep (1513), analitza el poder i en fa una teoria totalment realista.